El Trastorno del Espectro Autista (TEA) es un trastorno del desarrollo complejo que afecta a las habilidades y competencias cognitivas, emocionales y sociales, con etiología múltiple y de variada gravedad. Las características más destacables incluyen deficiencias cualitativas en la interacción social y en la comunicación social, comportamientos con patrones repetitivos y estereotipados, y un repertorio restrictivo de intereses y actividades.
Millá, M.G., y Mulas, F. (2009). Atención temprana y programas de intervención específica en el Trastorno del Espectreo Autista. Revista de Neurología, 48 (Supl.2), S47-S52.
¿Cómo tiene que ser el material?
- Muy visual
- Estructurado
- Con colores vivos
- Sencillo (evitar confusiones)
- Interactivo (que el niño/a pueda participar en la creación y/o desarrollo del material)
- Que contenga dibujos (parecidos a la realidad para poder crear asociaciones de ideas)
De esta manera conseguiremos atraer la atención del niño/a y nos ayudará durante la intervención y trabajo con este.
El material se puede ir adaptando a las necesidades que tenga el niño/a en cada momento y también en función de los objetivos que nos marquemos.
¿Qué trabajamos con el material?
1. Comunicación no verbal: escuchar
Dividimos en imágenes los diferentes pasos a seguir cuando queremos escuchar. Los dibujos los podemos hacer nosotros o bajarlos de internet. Detrás de cada imagen hay velcro y un número, de esta manera el niño/a puede desenganchar las imágenes y colocarlas en el orden adecuado.
2. Comunicación verbal: hablar / Habilidades sociales
Se sigue el mismo procedimiento que en la cartulina anterior. Es tan importante escuchar como saber hablar. Decidí estructurar el proceso de hablar en: 1. Pensar; 2. Escoger palabras; 3. Mirar; 4. Hablar, pero cada uno ha de adaptar el material en función del niño/a.
Con estas pautas enseñamos, a nivel comunicativo, a comportarse socialmente, tanto en casa, como en la escuela, como en espacios desconocidos.
3. Autorregular la propia conducta / Desarrollar funciones ejecutivas (planificación y anticipación)
La planificación y anticipación son dos aspectos que fomentan la seguridad y control de uno mismo ante diversas situaciones. Por este motivo se puede crear una linea del tiempo (yo la he dividido en franjas de 10 min. para incentivar la motivación y no caer en el aburrimiento).
Visualmente el niño/a ve qué tareas ha de realizar en cada momento, sabe qué pasará durante ese rato, autorregula su propia conducta, no surgen imprevistos y el premio final puede condicionar la conducta, haciendo que esta sea positiva y favorable.
Para mi el premio nunca ha estado algo material, siempre ha consistido en ver un vídeo infantil, hacer un dibujo, jugar,… En el caso de las clases de piano, el premio era poder tocar el piano grande de cola.
4. Reducir las conductas disruptivas y maladaptativas (conductas desafiantes y agresivas).
Tanto en casa, como en la escuela, como en todos aquellos espacios que frecuente el niño/a, se puede utilizar tarjetas para delimitar zonas de trabajo y tipos de conducta. «Espacio de lectura», «Espacio para jugar», «Espacio para hablar», «Espacio para pensar»,… este último se utiliza cuando el niño/a ha realizado una conducta negativa como pegar, gritar, desobedecer,… El espacio permitirá reflexionar sobre los sucedido. También se pueden utilizar tarjetas como: «No pegar», «No gritar» o «No insultar» que permitirán reducir conductas desafiantes y agresivas.
Independientemente del material que utilicemos, si queremos reforzar o estimular una conducta, es importante que el refuerzo sea inmediato y posterior a la conducta, coherente y permanente en el tiempo, es decir, que el refuerzo aparezca siempre después de esta conducta y no sea intermitente.
Otro aspecto importante es el hecho de crear rutinas y hábitos en casa para poder automatizar acciones y hacer que el niño/a sea autónomo. En la línea del tiempo, se pueden crear tarjetas como «Hacer la cama», «Desayunar», «Ducharme», «Vestirme»,…
El Trastorno del Espectro Autista es muy amplio y todavía no se conoce en su totalidad, pero con una detección precoz y una adecuada intervención, el desarrollo de estos niños/as es muy favorable. Es imprescindible la implicación por parte de los padres y la coordinación con los profesionales implicados.
Páginas de interés: Associació Mira’m. Especialistes en TEA
Grandes profesionales que trabajan duro para que los niños/as con TEA consigan la máxima adaptación posible en su entrono familiar, escolar y social.
k
Estructurem el món de l’Autisme
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del desenvolupament complex que afecta a les habilitats i competències cognitives, emocionals i socials, amb etiologia múltiple i de variada gravetat. Les característiques més destacables inclouen deficiències qualitatives en la interacció social i en la comunicació social, comportament amb patrons repetitius i estereotipats, i un repertori restrictiu d’interessos i activitats.
Millá, M.G., y Mulas, F. (2009). Atención temprana y programas de intervención específica en el Trastorno del Espectreo Autista. Revista de Neurología, 48 (Supl.2), S47-S52.
Com ha de ser el material?
- Molt visual
- Estructurat
- Amb colors vius
- Senzill (evitar confusions)
- Interactiu (que l’infant pugui participar en la creació i/o desenvolupament del material)
- Que contingui dibuixos (semblants a la realitat per poder crear associacions d’idees)
D’aquesta manera aconseguirem atraure l’atenció de l’infant i ens ajudarà durant la intervenció.
El material es pot anar adaptant a les necessitats que tingui l’infant en cada moment i també en funció dels objectius que ens marquem.
Què treballem amb el material?
1. Comunicació no verbal: escoltar
Dividim en imatges els diferents passos a seguir quan volem escoltar. Els dibuixos els podem fer nosaltres o els podem treure d’internet. Darrere de cada imatge hi ha velcro i un número, d’aquesta manera l’infant pot desenganxar les imatges i col·locar-les en l’ordre adequat.
2. Comunicació verbal: parlar / Habilitats socials
Es segueix el mateix procediment que en la cartolina anterior. Tant important és escoltar com saber parlar. Vaig decidir estructurar el procés de la parla en: 1.Pensar; 2. Escoger palabra; 3. Mirar; 4. Hablar, però cadascú ha d’adaptar el material en funció de l’infant.
Amb aquestes pautes ensenyem a l’infant, a nivell comunicatiu, a comportar-se socialment, tant a la llar, com a l’escola com en espais desconeguts
3. Autoregular la pròpia conducta / Desenvolupar funcions executives (planificació i anticipació)
La planificació i l’anticipació són dos aspectes que fomenten la seguretat i control d’un mateix davant de diverses situacions. Per aquest motiu es pot crear una línia del temps ( jo l’he dividit en franges de 10 min. per incentivar la motivació i no caure en l’avorriment).
Visualment l’infant veu quines tasques ha de realitzar en cada moment, sap què passarà durant aquella estona, autoregula la pròpia conducta, no es dóna joc a imprevistos i el premi final pot condicionar la conducta, fent que aquesta sigui positiva i favorable.
Per mi el premi mai ha estat material, sempre veure vídeos infantils, fer un dibuix, jugar,… En el cas de les classes de piano, el premi era poder tocar en el piano gran de cua.
4. Reduir les conductes disruptives i maladaptatives (conductes desafiants i agressives).
Tant a casa, com a l’escola, com en tots aquells espais que freqüenti l’infant, es poden utilitzar targetes per delimitar zones de treball i tipus de conducta. «Espai de lectura», «Espai per jugar», «Espai per parlar», «Espai per pensar»,… aquest últim s’utilitza quan l’infant ha realitzat una conducta negativa com pegar, cridar, desobeir,… L’espai permetrà reflexionar sobre la pròpia conducta. També es poden utilitzar targetes com: «No pegar», «No cridar» o «No insultar» que permetran reduir conductes desafiants i agressives.
Independentment del material que utilitzem, si volem reforçar o estimular una conducta, és important que el reforç sigui immediat i posterior a la conducta, coherent i permanent en el temps, és a dir, que el reforç aparegui sempre després d’aquella conducta i no sigui intermitent.
Un altre aspecte important és el fet de crear rutines i hàbits a la llar per poder automatitzar accions i fer que l’infant sigui autònom. En la línia del temps, es podrien crear targetes com «Fer el llit», «Esmorzar», «Dutxar-me», «Vestir-me»,…
El Trastorn de l’Espectre Autista és molt ampli i encara no es coneix en la seva totalitat, però amb una detecció precoç i una adequada intervenció, el desenvolupament d’aquests infants és molt favorable. És imprescindible la implicació per part dels pares i la coordinació amb els professionals implicats.
Pàgines d’interès: Associació Mira’m. Especialistes en TEA
Grans professionals que fan molt per a que els infants amb TEA aconsegueixin la màxima adaptació possible en els entorns familiar, escolar i social.
k
k